Anna Godoy: “Després de la Covid anar a uns Jocs Olímpics és un somni fet realitat”

Contingut:

Anna Godoy és la tercera d’una nissaga de triatletes catalans que han fet història en el món d’aquesta modalitat. No obstant això, la més petita dels Godoy serà la primera en participar en uns Jocs Olímpics després que el seu pare i el seu germà no poguessin. La dues vegades subcampiona d’una Copa d’Europa afrontarà la seva primera participació en uns Jocs Olímpics aquest estiu a Tòquio

Com està anant la preparació?

No queda molt però estic apretant molt. Honestament realitzo gairebé els mateixos entrenaments com durant tot l’any. Faig dues o tres sessions al dia. M’he preparat a la Cerdanya on tenim una casa. Només faig que dormir, entrenar i menjar. No faig res més.

A part d’aquestes tres activitats, haurà de descansar.

Sí, intento un cop per setmana anar al fisio que em faci massatges musculars. Un altre aspecte a tenir en compte és l’alimentació.

Diu que fa el mateix que durant l’any. Suposo que quan s’apropin els Jocs haurà d’afluixar la càrrega d’entrenaments.

És més o menys el mateix que quan entreno a Barcelona. Pot ser són entrenaments més curts i d’una intensitat menor. Per exemple a pretemporada són un pèl menys intensos; en canvi, quan començo competicions intento apretar una mica més.

Com creu que seran aquests Jocs?

Diferents a la resta, segur. Però competirem igual i anirem amb les mateixes ganes com si fossin uns altres Jocs. La llàstima es que no hi hagi públic i que els familiars no puguin venir a veure’ns. A més, no podrem fer turisme per la ciutat. Haurem de fer-ho servir com a excusa per tornar-hi.

N’és la seva primera participació. Somni complert?

I tant. Després de tant de temprs esperant per fer-ho realitat semblava que la Covid ho obstucalitzaria. Per sort, només vam haver d’esperar un any més. Durant aquest any sempre he estat al capdalt del rànquing i la meva participació era molt probable… però vaja, la darrera opinió la té sempre el seleccionador.

Ho va veure perillar?

Era una mica estrany durant el confinament. Volia que fossin l’any passat, però bé, vaig pensar que tenia un altre any per entrenar i ser millor. Veia com nosaltres estàvem confinats mentre que d’altres companys d’altres països podien entrenar a l’aire lliure. Recordo que com tots vam estar un mes i mig confinats. Durant la primera setmana entrenàvem al cent per cent, però quan ens van dir que els Jocs s’ajornaven vam haver de frenar una mica.

És la tercera d’una nissaga de triatletes i la primera en participar en uns Jocs. Com s’ho han près?

El meu pare va ser un dels millors triatletes espanyols dels anys 90. No va anar a les Olimpiades perquè la modalitat no s’incloia. El meu germà també era molt bo però va coincidir que els millors esportistes del món eren espanyols. En el meu cas hi aniré una mica en representació d’ells, també. A casa s’ho han près molt bé. No hem fet cap festa ni res però sé que estan molt contents per mi.

Quins aspectes creu que s’han de tenir en compte a Tòquio?

L’aspecte psicològic hi jugarà molt. Però no només en triatló sinó en tots els esports. En el nostre cas haurem d’estar molt concentrats i atents a un circuit que no vaig poder tastar fa dos anys per paperes. També crec que la calor jugarà un paper crucial, per sort he pogut preparar-me a Font-Romeu on m’he aclimatat una mica. I l’aigua… l’aigua estarà molt calenta.

Vostè va tant per equips com en individual. Quines diferències hi ha?

La distància, aquesta n’és la primera. En individual hi ha la distància olímpica, mentres que en equips és esprint. Això vol dir has d’estar al cent per cent durant vint minuts. En equips les transicions compten moltíssim.

L’objectiu que té en ment quin és?

Gaudir el moment i fer-ho bé. És una carrera única que es dona cada quatre anys. Aconseguir medalla serà molt complicat però si faig una bona bici i natació puc fer coses maques.

Comparteix l'article

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Deixa un comentari

Relacionats