Montse Alcoba: “a Tòquio vaig a competir i no a fer turisme. M’és igual estar tancada a la vila”

Contingut:

L’aixecador de pes catalana arriba als seus primers Jocs Paralímpics amb l’ambició suficient per tal de marcar-se un diploma olímpic com a objectiu principal.

Com està vivint l’experiència d’anar als Jocs?

Com unes vacances, tot el que tenia planejat està sortint millor del que em pensava. Fins a dia d’avui només faig que entrenar.

Tant entrenar… els objectius preestablerts podran ser superats?

Crec que sí però ara mateix aconseguir una medalla és inviable. Em vaig classificar en vuitena posició. Sortir d’allà amb un diploma olímpic i havent batut el rècord d’Espanya és tot un èxit.

Com comença a fer halterofília?

Doncs mira, porto uns dos anys i mig quasi tres entrenant. Seriosament des del setembre passat. Començo de casualitat, abans feia bàsquet sobre cadira de rodes. Recordo que estudiava i no tenia temps per entrenar a bàsquet. Això va fer que comencés a anar al gimnàs a Terrassa. D’això ja fa anys, ho vaig haver de deixar perquè vaig tenir el segon fill i era inviable.

Com ho reprèn?

Quan la meva filla va començar extraescolars vaig tenir temps de reenganxar-m’hi. Ella feia natació a Sabadell i jo vaig fer peses. Corria el 2017 pero no tenia entrenador.

Com ho feia doncs?

M’ho planificava tot jo. Tenia una idea bàsica d’entrenaments, ho feia per sensacions. Fins que em vaig apuntar al campionat d’Espanya i no va anar del tot malament. Allà hi havia el seleccionador i em va comentar que si aixecavsa 97 kilos aniria a l’Europeu.

I hi va anar.

Sí. A més va ser una passada perquè vaig aconseguir una medalla de plata. Es van alinear els astres i una de les dues que es barallaven per les medalles va fallar i ho vaig aprofitar.

Què va pensar quan es va penjar el metall?

Doncs que em podia dedicar de manera professional. Seguia sense entrenador però seguia una dieta i em vaig apuntar a crossfit. Un cop allà em van fer una planificació per anar millorant.

Però fins al setembre de l’any passat que no va tenir un preparador com a tal.

Exacte, en una de les competicions vaig demanar-ne un. Em van donar el contacte de l’entrenador de Terrassa, Vaig anar a provar i em va agradar. Es diu Toni Vallejo i es entrenador explícitament d’halterofília però tenia més coneixements que jo. Vaig tenir moltíssima sort.

Com s’entera que va a Tòquio?

Va ser en una competició a Dubai. Teníem dues pantalles: una amb els noms i els pesos aixecats; i una altra amb el rànquing per anar a Tòquio.

Per anar té alguna ajuda?

A nivell econòmic no. Però el CPE em paga totes les despeses del viatge. La veritat és que m’estan tractant molt bé. Estan tenint petits detalls molt valuosos. Això repercuteix en el meu entrenament.

Què s’espera d’allà?

Són els meus primers jocs. M’és igual està tancada o no. No vaig a fer turisme, vaig a competir. Tinc una vida, si pogués arribar, competir i marxar el mateix dia millor que millor.

París 2024, ho veu viable?

Sí, soc molt ambiciosa. Allà vull lluitar per les medalles.

Comparteix l'article

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Deixa un comentari

Relacionats