Sara Loehr: “Al principi em va costar adaptar-me a ser guia”

Contingut:

Nascuda a Vilafranca del Penedès, Loehr va ser campiona d’Espanya de Triatló al 2015 i es tota una referent d’aquest esport. Després d’un temps inactiva, ara engega una nova aventura com a guia de la triatleta paralímpica Susana Rodríguez i participarà per primer cop en uns Jocs aquest estiu a Tòquio.

A poc perquè comencin els Jocs, com es troben?

Doncs la veritat és que estem molt bé, molt animades. Portem ara dos mesos entrenant juntes. Tenim una mica de pressió perquè la Susana és la primera del món… i ja se sap què vol dir ser-ho. Ho haurem de fer el millor possible.

Es parla poc dels guies.

Sí i és una pressió. Quan corres sola tens la pressió d’estar per tu; aquí, en canvi, no. Has d’estar per tu i per l’atleta. Ets els seus ulls, si falles se’n va tot a norris. Al final les guies han d’entrenar igual que l’atleta. Per sort el reconeixement és el mateix.

La clau quina és?

Portar-nos bé. Fa que entrenem juntes un parell de mesos. Ara mateix tenim moltíssima confiança i això repercutirà a l’hora de competir.

Em deia que són favorites. Qui els pot treure el primer lloc?

La parella italiana i la canadenca. També hi ha un parell de britàniques que bregaran per estar al podi.

Vostè que porta molt anys entrenant triatló… Li va costar adaptar-se a aquesta modalitat?

És tot molt diferent. Al principi, sí i no et donem compte de la dificultat fins que tornes a córrer per tu mateixa. Pensa que ella va on vas tu. En natació ens lliguen a una goma que si s’estira més del compte significa que quelcom no rutlla. En ciclisme anem amb un tàndem cosa que fa que la coordinació ho sigui tot. I en carrera doncs tens lliguem a una goma. S’ha d’estar ben alerta en tot moment ja que si no avises de quelcom la prova pot acabar.

De les tres modalitat quina prefereix. O no prefereix?

En la natació pot ser flaquegem una mica. He de dir que no som gaire apassionades. En canvi la cursa és el punt fort, la Susana correrà també els 1,500 metres.

Són conscients de la climatologia tan peculiar de Tòquio?

Sí, de fet, la Susana porta preparant-se a consciència temps. Ha estat a Sierra Nevada i darrerament al Car de Sant Cugat on ha entrenat en un càmera de calor que adapta la climatologia de Tòquio. Per part meva, com que entreno a la costa ja estic mig acostumada a córrer en situacions d’alta humitat.

Com li sorgeix l’oportunitat de ser guia?

Doncs va ser curiós. El que era el guia de la Susana em va trucar i em va dir que anés amb ella a Abu Dabi com a guia suplent. Llavors, la que era la guia es va lesionar i més endavant la Susana va decidir canviar-la per a mi. Ens vam portar molt bé en tot moment.

I vostè com comença la seva aventura en el triatló?

Amb 19 ó 20 anys. Entrenava a nivell amater i veia que se’m donava bé. Mica en mica vaig passar a professional i el 2015 vaig guanyar el Campionat d’Espanya de Mitja Distància. En total m’he dedicat uns quatre anys fins que de la nit al dia ho vaig deixar. No podia amb la pressió d’haver de fer bons resultat per viure bé. Aquest esport no dona les possibilitats de viure-hi plenament, només els i les millors ho poden fer.

Comparteix l'article

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Deixa un comentari

Relacionats